Avui m’han demanat la meva biografia per a la web d’una editorial. Mola, però, al final, he acabat ajuntant quatre dades rotllo LinkedIn, totes certes, però que no expliquen realment en quin punt està la meva carrera literària.

Hauria volgut dir que molts dies me’n vaig a dormir a les tantes perquè no m’hi he pogut posar fins molt tard perquè he dedicat la jornada a les altres dues feines, les de pagar les factures… bé, en veritat, les de pagar la factura del lloguer i gràcies. Que vaig passant per mals de cervicals i, en conseqüència, mals de cap i, a còpia d’anar-li fotent a l’ibuprofèn dia sí, dia també, se’m descompensa la tensió arterial. Que vaig acumulant hores a la cadira de l’ordinador i vaig fent panxa i les ulleres que gasto cada cop són més fosques. Que, per curiositat, un dia vaig calcular el preu per hora al qual vaig cobrar una feina i vaig arribar a la conclusió que valia més que no encengués l’estufa mentre treballava si no volia gastar més del que guanyava. Que, cada vegada que em parlen dels autònoms, m’agafa de tot perquè ser autònom és una merda ben grossa en aquest país i pots acabar pagant per treballar. I, al final, penso que no val la pena i que un dia ho deixaré.

Però després també penso que encara em falten per repartir algunes de les còpies que em donen dels llibres que vaig publicant entre les meves nebodes i els fills dels amics. I que hi ha un en concret que em moro de ganes de regalar a una bona amiga perquè en aquell hi he colat els seus fills. Que, amb 27 llibres publicats, ja gairebé he omplert un prestatge sencer i seria una llàstima no completar-lo. Que, un dia, quan jo falti, la meva filla podrà llegir “del tirón” cada dedicatòria que li he anat fent i sabrà que la vaig estimar amb bogeria. Que tinc molts projectes en marxa alhora, coses escrites, coses esbossades i coses acabades que encara busquen editorial. Que ara faré un llibre nou amb el meu estimat Carlo i ens l’editarà Ia nostra estimada Andrea. Que tinc a mig fer un llibre sobre dinosaures, que és el tema que més m’agrada en aquest món. Que, contra tot pronòstic, no només he aconseguit ajuntar prou paraules en un doc per fer la meva primera novel·la, sinó que ja estic pensant la segona part. I que, el dia de les escoles de la Setmana del llibre en català, mentre feia de llibreter, un nen em va demanar que li signés un llibre que no era meu i jo li vaig explicar que això no ho podia fer, però ens vaig dibuixar al dors d’un punt de llibre que sí que havia dibuixat jo i el nen, agraït, em va regalar una abraçada.

Sí, un dia ho deixaré, però encara puc aguantar una mica més.