Al 2016 vaig començar a fer felicitacions de Nadal i Cap d’Any amb la família i dinosaures. I mira, fins aquí…

Avui m’han demanat la meva biografia per a la web d’una editorial. Mola, però, al final, he acabat ajuntant quatre dades rotllo LinkedIn, totes certes, però que no expliquen realment en quin punt està la meva carrera literària.

Hauria volgut dir que molts dies me’n vaig a dormir a les tantes perquè no m’hi he pogut posar fins molt tard perquè he dedicat la jornada a les altres dues feines, les de pagar les factures… bé, en veritat, les de pagar la factura del lloguer i gràcies. Que vaig passant per mals de cervicals i, en conseqüència, mals de cap i, a còpia d’anar-li fotent a l’ibuprofèn dia sí, dia també, se’m descompensa la tensió arterial. Que vaig acumulant hores a la cadira de l’ordinador i vaig fent panxa i les ulleres que gasto cada cop són més fosques. Que, per curiositat, un dia vaig calcular el preu per hora al qual vaig cobrar una feina i vaig arribar a la conclusió que valia més que no encengués l’estufa mentre treballava si no volia gastar més del que guanyava. Que, cada vegada que em parlen dels autònoms, m’agafa de tot perquè ser autònom és una merda ben grossa en aquest país i pots acabar pagant per treballar. I, al final, penso que no val la pena i que un dia ho deixaré.

Però després també penso que encara em falten per repartir algunes de les còpies que em donen dels llibres que vaig publicant entre les meves nebodes i els fills dels amics. I que hi ha un en concret que em moro de ganes de regalar a una bona amiga perquè en aquell hi he colat els seus fills. Que, amb 27 llibres publicats, ja gairebé he omplert un prestatge sencer i seria una llàstima no completar-lo. Que, un dia, quan jo falti, la meva filla podrà llegir “del tirón” cada dedicatòria que li he anat fent i sabrà que la vaig estimar amb bogeria. Que tinc molts projectes en marxa alhora, coses escrites, coses esbossades i coses acabades que encara busquen editorial. Que ara faré un llibre nou amb el meu estimat Carlo i ens l’editarà Ia nostra estimada Andrea. Que tinc a mig fer un llibre sobre dinosaures, que és el tema que més m’agrada en aquest món. Que, contra tot pronòstic, no només he aconseguit ajuntar prou paraules en un doc per fer la meva primera novel·la, sinó que ja estic pensant la segona part. I que, el dia de les escoles de la Setmana del llibre en català, mentre feia de llibreter, un nen em va demanar que li signés un llibre que no era meu i jo li vaig explicar que això no ho podia fer, però ens vaig dibuixar al dors d’un punt de llibre que sí que havia dibuixat jo i el nen, agraït, em va regalar una abraçada.

Sí, un dia ho deixaré, però encara puc aguantar una mica més.

Aquest cap de setmana he tingut la sort de poder presentar El petit científic malvat en el marc de la Fira del llibre del Pirineu que organitza l’Ajuntament d’Organyà. Crec que és la vegada que he xalat més en una presentació.

El Carlo i jo hem volgut fer una presentació fresca i divertida, molt pensada per als nens i nenes que van assistir-hi. Potser està malament que ho digui jo, però crec que ens hem sortit prou bé i les rialles que se senten de fons no semblen indicar pas el contrari.

Amb tots vosaltres, el Dr. Karloff i l’Igor:

Holi!

Com molts ja sabeu, vaig estudiar Comunicació Audiovisual i vaig aprendre l’ofici d’animador treballant en algunes productores. És per això que una de les parts que més gaudeixo de la meva feina com a il·lustrador és la de generar vídeos per tal de promocionar els meus llibres a les xarxes socials.

Aquest és el darrer que he fet, un vídeo per promocionar la Col·lecció Animalades, que edita Salòria. En aquest vídeo hi ha de tot, llibres que es mouen sols mitjançant stop motion, una panerola que s’endú una gran decepció, jo fent el panoli per Collserola…

El següent vídeo va promocionar Papa, què li passa al tió? i li tinc molt de carinyo per diversos motius. En primer lloc, és el primer que he fet amb animació tradicional (dibuixant tots els fotogrames); en segon lloc, la meva filla es dobla a ella mateixa i, en tercer lloc, a mi m’ha tocat doblar a un tió que va restret (cosa que no pot dir massa gent).

El següent vídeo el vam fer per promocionar el Gnom de Balcó, de Bindi Books. Tècnicament és més senzill, ja que no té animació, però modelar el Gnom va ser tot un repte per a mi. Si voleu conèixer al Carlo o si em voleu sentir posant veu a un gnom emprenyadíssim, l’heu de veure.

Per acabar, el primer vídeo que vaig fer per promocionar un dels meus llibres. Animació senzilleta però força resultona d’una de les escenes més emblemàtiques de Papa, em regales un dinosaure? Qui em coneix sap com he xalat animant un tiranosaure!

I, de moment, això és tot… però en faré més segur. Qui sap? Potser podria oferir els meus serveis com a realitzador audiovisual especialitzar en promoció editorial.

Avui he fet un taller a la Biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra per a alumnes de 2n d’ESO de l’Institut Dr. Puigvert sobre com fer un fanzín de còmic. Quan ja gairebé tenia tots els materials preparats se’m va acudir la idea de fer un fanzin per entregar als alumnes amb els continguts de la sessió i la veritat és que n’estic molt content.

Cada any, per aquestes dates, faig una felicitació de Nadal… bé, de Nadal per dir alguna cosa. El que faig és dibuixar la meva familia acompanyada d’algun dels meus dinosaures preferits. Després del velocirapotor, el parasaurolophus, un parell de tiranosaures i un braquisaure, enguany és el torn de l’estiracosaure!

No sé, rareses que té un…

Com sabeu, porto unes setmanes col·laborant amb l’Anna Codinachs en un projecte anomenat Sac de cançons! Consisteix en un grapat de cançons didàctiques per als cursos d’infantil i jo m’encarrego de fer els videoclips de les cançons.Aquí en tenim la tercera: I si fos un tió?

Ja tenim aquí la segona cançó de l’Anna Codinachs. Acabada de sortir del sac de cançons: Bombolla de sabó!