Aquí un dibuixet d’una de les meves artistes preferides. Més avall podeu veure un video de tot el procés de dibuix.

dibuixos que comuniquen
Aquí un dibuixet d’una de les meves artistes preferides. Més avall podeu veure un video de tot el procés de dibuix.

Avui, juntament amb els meus alumnes, he participat (sense optar a premi) al concurs de concepts que organitzem al CEV cada Nadal. Tres hores per dibuixar alguna cosa relacionada amb el tema “Christmas zombies”

L’any passat reprenia un vell costum, el de fer postals de Nadal. Alhora, inaugurava una curiosa tradició, dibuixar-me cavalcant sobre un dinosaure com a motiu nadalenc (?). Enguany som tota la familia els que us diem: Molt bon Nadal!

Aquesta va ser la postal del 2016.

Aquest és el dibuix amb el qual participo en un concurs d’il·lustració que organitza Crehana, un web de cursos online per a creatius.

En aquest link podeu veure i llegir tot el procés de la il·lustració.
El 6 de juliol del 2016, quan la meva filla era encara molt petita, vaig fer un dibuix en favor de la lactància materna amb total llibretat (un tema que llavors estava a debat). El vaig pejar al Facebook amb un text en el que explicava la meva opinió sobre el tema. Va ser un èxit rotund, em va posar en contacte amb la gent de Lactapp i va recollir més de mil likes, una xifra molt per sobre de l’habitual. El dibuix, però, mai no m’ha acabat de convèncer i he decidit redibuixar-ne algunes parts.

Aquest era el text que acompanyava la publicació de Facebook:
M’agraden els pits. M’agrada mirar-los, m’agrada acariciar-los, m’agrada besar-los…. i es veu que és natural. Diuen que l’instint animal dels homes ens enganya. Diuen que ens fa veure com a sexualment desitjables les mamelles grans perquè d’aquesta manera triem la dona que millor podria alletar les nostres cries. A més, la natura és llesta i també ha fet que l’estimulació sexual dels pits sigui agradable per la majoria de dones i així tots contents. El que és estrictament una glàndula destinada a produir llet pels nadons s’ha sexualitzat fins a un cert punt. Però si totes dues parts hi estan d’acord, cap problema, no?
La cosa es complica, però, quan aquesta sexualització es porta a l’extrem i es comencen a fer servir imatges de pits per anunciar qualsevol cosa (un desodorant, un tractament de bellesa, un esmorzar ric en fibra…). El missatge dels pits com a reclam per als homes s’ha repetit fins a la sacietat. S’ha abusat tant d’aquesta imatge que la funció original dels pits s’ha deixat en segon terme o, fins i tot, oblidat.
Ara hi ha gent que no s’ofèn quan veu uns pits per la tele o un escot d’aquells que fan posar guenyo al més dissimulat però sí quan veu una dona alletar al seu fill. És tan absurd que costa de creure però és cert. Pretenen que les dones amaguin les criatures sota un mocador o se’n vagin al lavabo per donar el pit. Ofensiu? Però si no hi ha imatge més tendra que la d’un nadó amorrat a la mare, xuclant amb delit! Si algú troba ofensiva la cara de plaer de la meva filla quan menja és que aquesta persona o ha perdut tota humanitat o és imbècil. Per tot això, a aquesta gent els dic:
Aquest era el dibuix original:

Ahir vaig acabar un curs online d’il·lustració amb Photoshop que estava fent. Photoshop no és nou per a mi, ja fa anys que m’hi barallo però sempre va bé refrescar una mica la memòria i veure noves maneres de treballar. Això és una mostra del resultat del curs:

Malgrat no en formo part, per afinitat, m’adhereixo a la campanya #elscolorsseransemprelliures que ha impulsat a les xarxes l’associació de professionals de la il·lustració Il·lustra.

Aquest dibuix ja té un temps però resulta que ja tenim aquí de nou “el día de la rasca”.
Visca Sant Andreu de Palomar i visca la Festa Major!!!

De tant en tant algú del meu voltant es casa i m’hi convida o vol fer un regal a una parella que es casa. Ja sabeu, si us caseu i en voleu un, podeu convidar-me. Si no, també podeu demanar-me’l com a encàrrec.



Un any més, estic molt agraït de participar al Tastacontes de Vilafranca del Penedès i, especialment d’haver compartit aquesta estona amb els meus súperajudants, l’Unai i l’Anna!!!



Enguany ha estat la tercera vegada que participo al Tastacontes. La primera vegada va ser al 2014.