Continguts per alleujar el confinament

Amb el que portem de confinament es comença a fer evident que tenir una bona col·leccció de contes i jocs de taula et salva més d’una tarda, especialment quan tens criatures a casa.

És per això que poso a la vostra disposició alguns continguts:

Quins Pàjarus! [Joc de memòria] 

Amb l’alerta sanitària del COVID-19, Barcelona està més tranquil·la que mai. Les aus estan aprofitant aquesta tranquil·litat per deixar-ser veure.  Amb aquest joc de memòria reconeixerem algunes de les aus més comuns a la Ciutat Comtal. Coloms, periquitos, gavians, cotorretes de pit gris, pardals, tòrtores turques, tudons, garses, cueretes blanques, mallarengues blaves, falciots, merles… recordes a on els has vist abans?

Descarregar “Quins pàjarus!”

GrutBrushes Art Surface - Pentwengle
portada

Tres en ratlla confinat

Amb aquest joc vull posar en valor el paper de:

  • les persones que treballen en el sistema sanitari: metges, infermers, cel·ladors, farmaceutics…
  • les persones que treballen en la cadena de producció i venda d’aliments
  • les persones que responsablement es queden a casa

Descarregar “TresEnRatllaConfinat”

Captura de pantalla 2020-03-24 a las 16.47.31

Hanami

Hanami és un conte de Dani Gómez editat per Edicions Salòria.

Actualment està en procés d’edició però ens hem decidit a publicar-lo en format audiovisual per tal que pugui arribar als nens i nenes que es troben confinats a casa seva per l’alerta sanitària del COVID-19. Esperem que us agradi. Quan el tinguem a punt el podreu trobar a la vostra llibreria habitual i a la web de l’editorial: Web de Salòria

El fantasma del senyor Vistalegre

No tots els fantasmes són dolents ni totes les històries de fantasmes fan por. Aquí tenim una història tendra amb un fantasma d’a ò més entranyable, el fantasma del senyor Vistalegre.

Si us agrada i el voleu tenir en paper, El fantasma del senyor Vistalegre es pot comprar en aquest link: https://edicionescarena.com/producto/…

 

BON NADAL ’18!

Aquest és el tercer any en que faig una postal nadalenca amb temàtica juràssica. Per què? Doncs perquè qualsevol cosa millora si hi afegeixes un dinosaure. Punt. És una llei universal que, a més, em va donar la idea d’un dels meus propers llibres.

NADAL18 copia

Aquestes són les dues postals anteriors.

 

Curiosament, em vaig equivocar de mida a l’hora de porta-les a imprimir i m’han quedat enormes, més o menys a escala respecte les de l’any passat. Crec que l’any vinent faré unes petites amb un procompsognathus o algun altre dinosaure petit.

postals de Nadal

En fi, que bon Nadal, bon Solstici d’Hivern, bon Cap d’Any, etc…

Kylo Ren – Speed drawing

Avui, he estat discutint amb els meus alumnes sobre les proporcions de Kylo Ren, sobre si són tan absurdes com sembla o part de la culpa se l’emporten els pantalons “sobaqueros” que gasta. No pregunteu còm però he acaba fent un esbós a la pissarra i al final, de tot plegat, n’ha acabat sortint aquest dibuix i el vídeo que teniu a continuació. Ha estat divertit.

kylo rent petit

Aquí podeu veure el procés de dibuix:

 

Sobre els pits i la lactància

El 6 de juliol del 2016, quan la meva filla era encara molt petita, vaig fer un dibuix en favor de la lactància materna amb total llibretat (un tema que llavors estava a debat). El vaig pejar al Facebook amb un text en el que explicava la meva opinió sobre el tema. Va ser un èxit rotund, em va posar en contacte amb la gent de Lactapp i va recollir més de mil likes, una xifra molt per sobre de l’habitual. El dibuix, però, mai no m’ha acabat de convèncer i he decidit redibuixar-ne algunes parts.

teta.jpg

Aquest era el text que acompanyava la publicació de Facebook:

M’agraden els pits. M’agrada mirar-los, m’agrada acariciar-los, m’agrada besar-los…. i es veu que és natural. Diuen que l’instint animal dels homes ens enganya. Diuen que ens fa veure com a sexualment desitjables les mamelles grans perquè d’aquesta manera triem la dona que millor podria alletar les nostres cries. A més, la natura és llesta i també ha fet que l’estimulació sexual dels pits sigui agradable per la majoria de dones i així tots contents. El que és estrictament una glàndula destinada a produir llet pels nadons s’ha sexualitzat fins a un cert punt. Però si totes dues parts hi estan d’acord, cap problema, no?
La cosa es complica, però, quan aquesta sexualització es porta a l’extrem i es comencen a fer servir imatges de pits per anunciar qualsevol cosa (un desodorant, un tractament de bellesa, un esmorzar ric en fibra…). El missatge dels pits com a reclam per als homes s’ha repetit fins a la sacietat. S’ha abusat tant d’aquesta imatge que la funció original dels pits s’ha deixat en segon terme o, fins i tot, oblidat.
Ara hi ha gent que no s’ofèn quan veu uns pits per la tele o un escot d’aquells que fan posar guenyo al més dissimulat però sí quan veu una dona alletar al seu fill. És tan absurd que costa de creure però és cert. Pretenen que les dones amaguin les criatures sota un mocador o se’n vagin al lavabo per donar el pit. Ofensiu? Però si no hi ha imatge més tendra que la d’un nadó amorrat a la mare, xuclant amb delit! Si algú troba ofensiva la cara de plaer de la meva filla quan menja és que aquesta persona o ha perdut tota humanitat o és imbècil. Per tot això, a aquesta gent els dic:

Aquest era el dibuix original:

13606726_1056380361116364_502057182225727549_n.jpg